Vall de Núria

Estació de muntanya per a tot l'any. Esquí, senderisme i activitats amb la Natura

L’EXPERIÈNCIA VISCUDA EN LA IV CURSA OLLA NÚRIA 2010

Deixa un comentari

(visió d’un corredor popular)
No falla! 48h. després ja hi som una altra vegada, aquelles punxades a les cames, senyal d’un esforç muscular descomunal; i això que aquesta vegada he intentat fer una recuperació activa, aplicació de cremes diferents i altres invents; tot i així són impossibles d’evitar.
En el fons són necessàries: Sí, sí, ja està bé que hi hagi una part de l’organisme que intenti fer perdurar al màxim les emocions viscudes, que ens recordi que el Diumenge va ésser un gran dia. El dia de la 4ª Edició de la Cursa de l’Olla a Vall de Núria, corredors, organització, colaboradors, etc tenim un repte i intentem superar-nos. Jo com a corredor i traballador de Vall de Núria em sembla que ho aconseguim cada any.

Aquest any he sortit mentalitzat de que 21 Km de muntanya amb 1900 mts de desnivell positiu es fan llargs i per anar bé, s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador a la pujada al Ortigar per evitar que et passi factura més endavant. Potser és una de les imatges més característiques d’aquesta carrera, quan veus la llarga filera que puja en línia recta fins la cima per una forta pendent, molt forta de vegades; que si no ho coneixes bé, pot desmoralitzar al més valent. Trams en els que gairebé s’hi ha d’anar a quatre grapes, que aixeques el cap per veure on està el primer i el coll fa de tope amb la nuca: pendent i més pendent… és curiós som 450 corredors i corredores i es nota un silenci extrany trencat pels bufecs de cadascú, de fet és el llenguatge de comunicació en aquests moments: hi ha els que bufeguen molt, n’hi ha que menys, n’hi ha d’accelerats, n’hi ha de pausats, etc. Per mi la cosa no va malament, ja que porto el mateix temps que l’any passat i menys bufecs, bona senyal.

Ja està fet l’Ortigar! sé que darrera d’aquest turó trobaré la cima del Puigmal (2.913 mts) miro el pulsòmetre i em pugen les pulsacions, i aixó que no sé quantes vegades l’he pujat ja: pero és que quan arrives a la cima és un dels moments més emocionants; està ple de gent, tots criden, animen, fan sonar les campanes, amics que t’animes, desconeguts que et donen coratge… se me el cor se’m posa a tope i faig el repetjó final gairebé al esprint de l’emoció que m’invaeix i com a agraïment a tots ells.

Ara estem a la segona part de la carrera on ens mantindrem per sobre dels 2700m bona part del temps que queda, però pujant i baixant constantment, és força trenca cames. És moment d’estratègies, cadascú aprofita les seves qualitats, apreta a les baixades avançant gent que després em passa a les pujades. Pic de Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus… no s’acaba mai! cimes i més cimes, adalt i abaix sense parar fent bullir l’olla.

De cop entre a la tercera i última fase d’una carrera: el cos es satura de tant esforç i envia les primeres senyals d’alarma a base rampes musculars. Aquí és on acaba la fase de l’estratègia i comença la fase de la supervivència. Em queda l’últim tram, pujar a Fontnegra i el descens final. La idea era baixar en 4 hores , fins ara estava segur de que ho aconseguiria, però amb l’arrivada de les rampes tot canvia i començo a dubtar de mi mateix. És el moment de la força psicológica, la que mai entrenem però que ens ajuda en aquests instants. Penso en la família que m’espera a meta, i en els amics. Un descens trepidant de gairebé 800m de desnivell amb trams molt tècnics. Em fa mal tot! perè em falta poc, ja passo per l’alberg; a pesar de que m’avancen 5 corredors a la maleïda volta final al llac, arrivo a meta, agafo al meu petit i anem junts a fitxar el control d’arribada. Ja està! he aconseguit rebaixar uns 10 min de l’any passat, és un moment de felicitat, de fer fotos amb la família, amics, companys, comentar la jugada amb altres corredors, hidratar-se, comer, no falta de res, fins i tot fem la cerveza de rigor.

Ara´es el moment d’assumir l’esforç fet, el paisatge degustat, recordar els moments eufòrics…. i per si de cas la memòria tendeix a oblidar no patiu que ja tenim les agulletes que ens garantitzen un bon record.

Per: David Codony (guia de muntanya titulat de Vall de Núria)

Advertisements

Autor: infovalldenuria

L'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s